DETECCIÓ PRECOÇ: la batalla que es pot guanyar

3 April 2014

Els mètodes de diagnòstic actuals només detecten la demència quan el pacient ja es troba malalt i el deteriorament del seu cervell es troba en un punt irreversible. La detecció abans de que els danys cerebrals siguin definitius és un d'aquells canvis radicals que tant ens agradaria veure.

L'alzheimer als mitjans de comunicació

Amb frequència apareixen als mitjans de comunicació generalistes notícies sobre èxits científics que apunten cap a canvis radicals en la lluita contra demències com l'alzheimer. A les poques línies, però, la lectura del text descobreix l'estat incipient en que es troben realment les iniciatives, fent palès que el lector ha estat víctima d'un titular exagerat. Aquesta situació produeix desànim i renova la tristor de les persones que han vist la seva vida afectada per la malaltia.

Una funció essencial de les organitzacions com la nostra, la federació catalana d'AFA, és vetllar per la circulació d'informacions fidedignes sobre els temes que ens concerneixen, la qual cosa portem a la realitat principalment fent distribució pels nostres mitjans de les notícies que entren en aquesta categoria. D'altra banda, també considerem que no hem de ser negligents a l'hora d'exigir als professionals corresponents prudència i honestedat en l'ús de la informació.

 

Els darrers passos decidits

Al primer trimestre d'aquest any 2014 han tingut lloc alguns passos decisius en el terreny del diagnòstic primerenc, els quals, en alguns casos, han aparegut a la premsa sota titulars excessius.

A principis del mes de març, un estudi publicat a la revista Nature Medicine donava peu a la notícia de que una anàlisi de sang podia predir l'alzheimer. L'estudi identifica el paper dels biomarcadors sanguinis en la detecció del deteriorament cognitiu. Aquests biomarcadors, que són un conjunt de deu lípids, anticipen l'aparició de la malaltia amb un 90% de precisió i una antelació de entre dos a tres anys. Tanmateix, la troballa s'ha de confirmar en estudis posteriors.

A finals del mateix mes, un altre estudi, aparegut a Cell Reports, anunciava la identificació d'un altre tipus d'indicadors precoços: proteïnes mal formades que apareixen al líquid cerebroespinal. Aquestes molècules serien les precursores de les plaques d'amiloides típiques de l'alzhéimer. Es creu que podrien generar-se anys o potser dècades abans de l'aparició de les plaques amiloides i dels síntomes clínics, raó per la qual la seva detecció eficient seria un enorme avanç. Tot i això, un cop més, són necessaris molts estudis futurs per donar a aquesta fita una aplicació clínica .

 

Qué tenim al nostre abast?

S'avança en el coneixement de les causes de l'alzheimer, però encara queda molt per resoldre, tant que no podem anticipar canvis importants a la situació general de la guerra contra la malaltia. Els passos endavant en quant a medicació, vacunes, etcètera, van sempre al darrera de la investigació sobre l'etiologia, de la qual depenen i sense la qual són impossibles. Amb prudència i honestedat, hem de confesar que les solucions estan molt lluny.

Tanmateix, les fites aconseguides ja han produït transformacions en la realitat dels afectats. Als darrers anys, seguint igualment el ritme de la investigació, ha tingut lloc un canvi de paradigma en l'assistència, tot buscant la qualitat, i ha entrat en escena aquest actor que produeix esperança, la detecció precoç.

El diagnòstic primerenc i la nova manera d'entendre l'assistència no poden conjurar la presència de la malaltia, però transformaran la manera com la vivim, a través de convertir-la en un procés molt menys traumàtic. És el mínim que podem demanar i el màxim que tenim a l'abast. És la batalla que ara es pot guanyar.

Tags: 

  • Actualització covid
  • Polsera QR